7a entrada: el meu programa

Com organitzaré el curs? Suposo que aquest és dels reptes més grans que té un professor. El currículum té dos nivells de concreció: el primer donat pels fins generals de l'educació i el segon per l'adaptació que en fa cada centre de cada ciutat o poble. 

Considero oportú distingir entre les classes que em feien de llengües maternes i de llengües estrangeres. Quan ensenyes una llengua materna, si tens en compte que l'alumnat ja en desenvolupa les parts comunicatives durant seu dia a dia, els objectius del curs potser ja no s'hauran de basar tant en la part comunicativa, al contrari del que passa amb les llengües estrangeres. Si es feia alguna part de comunicació, com es pot veure a la imatge, era més de tipologia de textos i de llenguatge especialitzat, però sempre des d'una visió molt teòrica i poc pràctica. La veritat és que el tipus de currículums amb els quals m'he trobat en llengua catalana i castellana són gramaticals, sobretot dividits en estructures gramaticals, morfologia i lèxic, així com també una part de literatura i cultura castellana o catalana. 

En canvi, en francès, per exemple, recordo un currículum força basat en centres d'interès, és a dir, en vocabulari agrupat sota un camp semàntic: les fruites, els transports, la ciutat, etc. En aquest tipus de classes es donava èmfasi, sobretot, al vocabulari  i no tant a la gramàtica. Això es va donar sobretot quan vaig fer aquell any de francès a primària i després a l'ESO. Més tard, quan vaig fer aquelles classes particulars de francès, el currículum era molt basat en funcions comunicatives. Si volíem demanar alguna cosa, ho havíem de fer en francès i si no ho feiem adequadament la professora ens ho deia (si no adequàvem el registre, per exemple). A més a més, ens incitava al debat, a defensar arguments i opinions utilitzant com a vehicle d'expressió el francès. Això feia que veiéssim el francès com una llengua no només teòrica, sinó bàsicament pràctica, és a dir, com una manera més per comunicar-se.


En el cas de l'anglès, quan érem més petits basàvem l'aprenentatge en centres d'interès, per tal d'aprendre vocabulari que ja venia definit pel llibre. Recordo perfectament un d'aquests llibres. Sempre començava amb una temàtica, després feiem un listening en forma d'activitat, després llegíem un còmic (que sempre tenia els mateixos personatges), després cantàvem una cançó i al final de la unitat hi havia un apartat de fer manualitats. Aquestes parts de la unitat sempre anàven relacionades amb un centre d'interès comú i el llibre no tenia cap part de gramàtica. Sembla que a mesura que augmentàvem el nivell, l'aprenentatge anava més guiat per la gramàtica (present simple, present continuous, past simple...) i la part comunicativa es perdia. De totes maneres, com ja he explicat en una de les entrades anteriors, vaig tenir la sort de poder experimentar un aprenentatge basat en tasques (Project Work).