6a entrada (b): les meves classes

When we lose the right to be different, we lose the
privilege to be free. - Charles Evans Hughes.

Sempre he pensat que quan un nen es va fent gran, perd la creativitat i la innocència a causa, en part, de la societat en què vivim. Estem sotmesos a regles de les quals no ens podem desencadenar, seguim tots uns mateixos patrons, ens deixem influir a tota hora (ja sigui per mitjà de la publicitat, com dels mitjans de comunicació) i, conseqüentment, perdem la identitat personal i la capacitat crítica i de reflexió. I és una llàstima perquè en la diferència i la creativitat hi ha la riquesa!

Sembla que, de vegades, l'educació talli les ales a l'imaginació i no et permeti fer-te preguntes. Jo m'he trobat que, a l'escola, a l'hora d'ensenyar-me tant llengües com altres assignatures, quan s'ha volgut aplicar la taxonomia de bloom, s'han pujat els tres primers graons, els del reconeixement, la comprensió i l'aplicació, és a dir, els graons que pertànyen a l'aprenentatge mecànic, però no s'ha anat més enllà. Així que el que és l'anàlisi, la síntesi i l'avaluació no se li ha donat gaire importància i, per tant, no s'ha potenciat l'esperit crític de l'alumnat. El fet de tenir llibres de gairebé totes les assignatures feia que estéssim lligats a uns exercicis pautats, que tenien un ordre. I si en alguna ocasió hi havia tasques de comunicació que aparentment semblaven més lliures, acabaven sent pràctiques molt controlades. Per això considero que Fyodor Dostoyevski té raó quan diu que "lo que más teme la gente es dar un nuevo paso, emitir una nueva palabra", ja que la participació a classe no era del tot ben vista, de vegades.

Cal dir que considero que les classes que més m'avorrien eren les de català i castellà. Sempre han estat classes on s'ha treballat el mateix temari, basat sobretot en gramàtica i on l'aprenentatge de les regles gramaticals o del funcionament de les paraules es feia deductivament, per la qual cosa l'alumne no havia de fer gaire esforç per intentar desxifrar quina podia ser la norma. Així doncs, erem alumnes que més tard podíem arribar a patir sequera de reflexió. 

En canvi, les classes d'anglès eren diferents. És evident que tot depenia del professor. Tot i que n'hi havia que seguia els llibres, on normalment hi havia una primera part d'escalfament i, després, d'aquell escalfament se'n extreia una part de gramàtica, n'hi havia que feien les classes més entretingudes i procurant no seguir tant el llibre. Recordo que a primària, fèiem obres de teatre, de vegades, inventades per nosaltres, fins i tot. Això ens motivava molt. Pel que fa al francès, no recordo amb gaire exactitud quina mena de classes fèiem, ja que n'he fet poc. Però aquelles que feia amb la professora particular no estaven gaire guiades, per la qual cosa, treballàvem força el que ens venia de gust, deixant entreveure una escletxa de creativitat.