10a entrada: ensenyar i aprendre en línia

M'he plantejat moltes vegades si és bo introduir les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en l'ensenyament, i de fet, és un debat obert. Suposo que no podem nedar contracorrent i hem d'explotar al màxim -i de manera intel·ligent- els recursos que tenim avui en dia. 

Jo em considero nadiua digital, segons Mark Prensky, tot i que he de confessar que hi ha avantatges que m'ofereix la tecnologia que no tinc interioritzats. Així que, per edat sóc nadiua, però tinc trets d'immigrant digital. Deixant això a part, considero que és un avantatge poder disposar d'una eina tan poderosa com és l'Internet, però també penso que pot ser perjudicial si no s'utilitza correctament. 

Aprendre llengües en línia? Mai ho he fet. Però tinc amics que estan fent cursos d'idiomes per la UOC i me'n parlen força positivament. La primera vegada que me'n van parlar, vaig pensar que era una aberració. Com es pot aprendre una llengua sense sortir de casa  i davant d'una pantalla d'ordinador? Però si t'hi pares a pensar, l'Internet i l'ordinador són eines molt potents. Qui et diu que no puguis practicar una llengua fent un skype o xatejant amb algú que està a l'altre punta del món? Potser caldria que ho provés, alguna vegada.

La xarxa social en la qual estic és Facebook, com gairebé tothom, si no m'equivoco. Si bé és una xarxa on es dóna una gran importància al rol social i al fet de compartir constantment, també m'ha estat útil per mantenir la pràctica de llengües que no puc parlar durant el meu dia a dia. Els amics que vaig fer quan vaig marxar d'Erasmus, segueixent sent-hi virtualment i el la llengua de comunicació entre nosaltres és el francès. D'alguna manera això m'obliga a escriure en francès i a buscar en un diccionari la paraula que vull dir quan no la recordo o la desconec.

Això aniria una mica lligat amb el fet que hi ha infinits recursos en línia per aprendre llengües. I molt lligat a això, l'EPA (Entorn Personal d'Aprenentatge). Aquest són el conjunt d'eines que tu decideixes emprar per aprendre. En el meu cas, com estudiant de llengües, la majoria són links a diccionaris (monolingües, sinònims, bilingües), enciclopèdies, traductors automàtics, textos paral·lels, etc. Són un seguit de pàgines web que tinc dins de la meva llista mental de recursos útils i eficaços per allò que em convé. Però a part d'això, també tinc una llista de llocs web com ara facebook, els correus electrònics o pàgines d'interès (com ara youtube, TED o altres) que són de caire lúdic, tot i que sempre he pensat que indirectament em fan aprendre d'una manera o d'una altra.

9a entrada: l'avaluació

"Mistakes are the portals of discovery" James Joyce

Des de ben petits que hem tingut una mena de repulsió cap a l'avaluació, els exàmens, controls, etc. Per aprovar, calia estudiar i fer colzes. Però també és cert que és una manera de fer una recopilació de tot el que has anat a estudiar i de posar en pràctica els coneixements que has anat adquirint.

Gairebé totes les avaluacions que he viscut com a aprenent han estat sumatives, on el que realment importava era la nota, si aprovaves o suspenies. Això sempre m'ha indignat. Jo considero que quan s'aprèn més és quan després de fer un examen se t'explica en què t'has equivocat. És per això que sempre he preferit l'avaluació formativa, ja que és quan més he après. I a més a més, sempre he estat partidària d'una avaluació continuada i no pas final, ja que amb una prova final, no pots determinar si la persona ha fet un bon aprenentatge dels continguts. Tenir en consideració el progrés d'aprenentatge és important perquè potser una persona no treurà una nota excel·lent, però de la primera classe a la última a millorat molt. I penso que és important tenir en compe l'esforç de l'alumnat. Així doncs, també crec que és millor si aquesta avaluació és qualitativa (i no quantitativa), ja que cada persona és un món i sempre és bo deixar comentaris que expliquin el perquè d'aquella correcció. 

De ben petita recordo que a primària fèiem uns àlbums recollint tot el que havíem après a llengua catalana, castellana i anglesa. Potser aquests són els primers portafolis que he fet. I més tard, els que recordo haver fet són a la universitat. Penso que és una bona manera de recollir la feina feta per l'alumne i una bona manera d'avaluar, tot i que potser hi ha gent que sense prendre apunts és capaç de retenir-ho tot. Els testos són un tipus d'examen que trobo molt difícils, segons com estiguin fets. Per això crec que és important saber-los fer bé. De tutories amb els professors n'he fet poques i de proves d'adscripció també poques. Recordo les proves de diagnòstic que ens van fer abans d'entrar a la universitat i poques més. 


La prova més llarga que recordo haver fet mai és la del nivell D de català. Em vaig passar tot un matí fent-la, ja que hi havia molts apartats de tota mena (comprensió, reformulació, omplir buits, resums, dictat, etc.) i a més a més part oral. Va ser un examen força feixuc, però penso que estava molt ben fet, perquè cobria tots els aspectes lingüístics, des dels culturals i històrics, fins als més gramaticals. 

8a entrada: recursos per a l'aprenentatge de llengües

Els recursos per a l'aprenentatge de llengües estan en constant evolució, com tot. Però suposo que n'hi ha de uns eficaços i interessants que d'altres. I suposo que en funció dels recursos que el professor esculli fer servir, s'arribarà més ràpidament o més fàcilment als objectius. És com qui vol fer un pastís i en lloc de batre la nata amb una batedora elèctrica, escull de batre-la amb una batadora manual. Potser s'acabarà fent el pastís igualement, però més lentament.

Recordo perfectament que a primària, fèiem servir molts recursos àudio i vídeo. Els vídeos eren fets expressament pels autors del llibre d'exercicis i això implicava que les situacions fossin provocades i no sonessin del tot naturals. Recordo, fins i tot, que algun cop reiem de com actuaven els actors d'aquells vídeos. Del que sí que guardo bon record és de la música. Tant en anglès, com en francès. En anglès, sobretot a primària, les cançons no eren comercials, sinó fetes expressament pel llibre amb el qual treballàvem i aquestes no m'acabaven d'agradar. Però més endavant, quan ja en sabíem més, a l'ESO, fèiem cançons que estaven de moda i era una manera molt bona d'aprendre. Amb el francès, un dels recursos que millor m'ha anat per aprendre'l són les cançons d'artistes com Moustaki, Edith Piaf, Zaz o d'altres. 

Pel que fa les escenificacions, sí que és cert que en fèiem, i a més, eren divertides, ja que no només ens apreníem el paper, sinó que ho gravàvem en audio i ens buscàvem les disfresses per fer-ho. A tothom li feia molta vergonya fer-ho, però considero que això servia per trencar una mica el gel. De totes maneres, era un diàleg que no era espontani i que, per tant, havíem de memoritzar. En un viatge a Anglaterra que vam fer tota la classe, feiem activitats dinàmiques per aprendre anglès. En una d'elles ens vam haver de posar per grups i inventar-nos una escena i un diàleg. Uns feien l'escena en un bus, on el conductor es queixava del comportament dels usuaris, els altres representaven un show televisiu, etc. En tinc bon record, perquè també tenia importància la creativitat, es donava llibertat als alumnes i ho vam passar bé. Els jocs de rol eren força típics a classe. Era una activitat que solíem fer força sovint, però que, segons com, no resultava efectiva. Quan feiem aquest tipus d'activitats, era complicat parlar amb els nostres companys en anglès i sovint ens passàvem al català. Això feia que l'objectiu de practicar l'anglès fracassés. 

La lectura en veu alta semblava indispensable per a la majoria de classes de llengua, tant materna com estrangera. Considero que és una manera força bona de fer que l'alumne s'esforci almenys a intentar pronunciar i a llegir coherentment un text o activitat en la llengua estrangera. Les tasques d'ordenar paràgrafs sobretot me les he trobat en classes de nivells més alts, per treballar la comprensió i adequació del text. Això ajuda a voler trobar, mitjançant la llengua, un sentit unitari al text i vulguis o no, fas l'esforç de procurar ordenar les idees amb un mínim de sentit. 

Els que menys he tocat potser són els recursos d'expressió escrita. Jo mai he fet cap taller d'escriptura i en poques classes se'ns ha demanat que revisessim textos en parelles o que fessim escriptura cooperativa. Això ja ha estat més a la universitat, on s'ha posat molta èmfasi en el treball per parelles o grups. Els treballs de grup els trobo profitosos, sempre que et toquin companys de grup que tinguin una manera de treballar semblant a la teva. Una de les coses que se'ns feia fer molt a classe de català o castellà, sobretot en els cursos de nivell més alt (ESO i batxillerat) era fer resums, per valorar la capacitat de síntesi. I també recordo que, per exemple, quan vaig anar a Anglaterra amb l'escola, se'ns va demanar fer un diari parlant de què feiem durant el dia. Això ens va permetre que, tot i practicar l'speaking en territori anglès, no deixessim d'escriure, per la qual cosa vam practicar tant l'oral com l'escrit. Considero que fer un diari és força útil perquè és trobo més fàcil escriure sobre el que fas o has fet, que no pas sobre un tema de lliure elecció.