M'he plantejat moltes vegades si és bo introduir les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en l'ensenyament, i de fet, és un debat obert. Suposo que no podem nedar contracorrent i hem d'explotar al màxim -i de manera intel·ligent- els recursos que tenim avui en dia.
Jo em considero nadiua digital, segons Mark Prensky, tot i que he de confessar que hi ha avantatges que m'ofereix la tecnologia que no tinc interioritzats. Així que, per edat sóc nadiua, però tinc trets d'immigrant digital. Deixant això a part, considero que és un avantatge poder disposar d'una eina tan poderosa com és l'Internet, però també penso que pot ser perjudicial si no s'utilitza correctament.
Aprendre llengües en línia? Mai ho he fet. Però tinc amics que estan fent cursos d'idiomes per la UOC i me'n parlen força positivament. La primera vegada que me'n van parlar, vaig pensar que era una aberració. Com es pot aprendre una llengua sense sortir de casa i davant d'una pantalla d'ordinador? Però si t'hi pares a pensar, l'Internet i l'ordinador són eines molt potents. Qui et diu que no puguis practicar una llengua fent un skype o xatejant amb algú que està a l'altre punta del món? Potser caldria que ho provés, alguna vegada.
La xarxa social en la qual estic és Facebook, com gairebé tothom, si no m'equivoco. Si bé és una xarxa on es dóna una gran importància al rol social i al fet de compartir constantment, també m'ha estat útil per mantenir la pràctica de llengües que no puc parlar durant el meu dia a dia. Els amics que vaig fer quan vaig marxar d'Erasmus, segueixent sent-hi virtualment i el la llengua de comunicació entre nosaltres és el francès. D'alguna manera això m'obliga a escriure en francès i a buscar en un diccionari la paraula que vull dir quan no la recordo o la desconec.
Això aniria una mica lligat amb el fet que hi ha infinits recursos en línia per aprendre llengües. I molt lligat a això, l'EPA (Entorn Personal d'Aprenentatge). Aquest són el conjunt d'eines que tu decideixes emprar per aprendre. En el meu cas, com estudiant de llengües, la majoria són links a diccionaris (monolingües, sinònims, bilingües), enciclopèdies, traductors automàtics, textos paral·lels, etc. Són un seguit de pàgines web que tinc dins de la meva llista mental de recursos útils i eficaços per allò que em convé. Però a part d'això, també tinc una llista de llocs web com ara facebook, els correus electrònics o pàgines d'interès (com ara youtube, TED o altres) que són de caire lúdic, tot i que sempre he pensat que indirectament em fan aprendre d'una manera o d'una altra.
Jo sempre he dubtat de l’aprenentatge de llengües en línia, ja que, com moltes altres vegades he dit, fins ara he pensat que les classes presencials són molt necessàries en aquest camp. Sóc una mica retrògrad en aquest aspecte? No ho sé, potser sí. En referència a la UOC, un company de pis fa poc va acabar una carrera a través d’aquesta universitat en línia. Tanmateix, era una carrera de la branca d’Informàtica, la qual penso que sí és més fàcil dur-la a terme a distància, ja que tot es fa amb l’ordinador al davant.
ResponderEliminar