"Mistakes are the portals of discovery" James Joyce
Des de ben petits que hem tingut una mena de repulsió cap a l'avaluació, els exàmens, controls, etc. Per aprovar, calia estudiar i fer colzes. Però també és cert que és una manera de fer una recopilació de tot el que has anat a estudiar i de posar en pràctica els coneixements que has anat adquirint.
Gairebé totes les avaluacions que he viscut com a aprenent han estat sumatives, on el que realment importava era la nota, si aprovaves o suspenies. Això sempre m'ha indignat. Jo considero que quan s'aprèn més és quan després de fer un examen se t'explica en què t'has equivocat. És per això que sempre he preferit l'avaluació formativa, ja que és quan més he après. I a més a més, sempre he estat partidària d'una avaluació continuada i no pas final, ja que amb una prova final, no pots determinar si la persona ha fet un bon aprenentatge dels continguts. Tenir en consideració el progrés d'aprenentatge és important perquè potser una persona no treurà una nota excel·lent, però de la primera classe a la última a millorat molt. I penso que és important tenir en compe l'esforç de l'alumnat. Així doncs, també crec que és millor si aquesta avaluació és qualitativa (i no quantitativa), ja que cada persona és un món i sempre és bo deixar comentaris que expliquin el perquè d'aquella correcció.
La prova més llarga que recordo haver fet mai és la del nivell D de català. Em vaig passar tot un matí fent-la, ja que hi havia molts apartats de tota mena (comprensió, reformulació, omplir buits, resums, dictat, etc.) i a més a més part oral. Va ser un examen força feixuc, però penso que estava molt ben fet, perquè cobria tots els aspectes lingüístics, des dels culturals i històrics, fins als més gramaticals.
Sònia!
ResponderEliminarEstic d'acord amb moltes coses que has dit en aquesta entrada. No m'agradava gens quan el professor repartia els exàmens a l'últim moment de la classe i els recollia just després d'haver-los donat. Tampoc m'agrada veure una nota a l'expedient i ja està. Penso que no en treus res d'això. Per això crec que les revisions d'exàmens haurien de ser pensades per a tots, no només per aquells que han suspès, ja que segur que tothom ha fallat alguna cosa o va tenir algun dubte quan feia l'examen.
Recordo que a seminari d'anglès, a primer (diria), quan fèiem les redaccions ens les tornaven amb els errors marcats i després nosaltres havíem de corregir-los i, fins i tot, podies millorar la nota. Creus que això és millor? Jo penso que és un pas, però a mi, personalment, m'agrada més l'idea de fer tutories amb el professor perquè et permet comentar i, alhora, el professor pot conèixer millor l'alumne i a la inversa. Què en penses?
Estic totalment d'acord amb tu! Fins i tot quan treus bona nota (tot i que no un 10) pots aprendre dels errors que fas.
ResponderEliminarAixò dels seminaris d'anglès penso que era força positiu. És una manera d'anar polint la teva redacció i d'aprendre mentre ho fas. Jo, d'aquesta manera, aprenc molt.
El tema de les tutories, penso que és positiu, però que no cal abusar-ne. Que el professor et conegui massa pot comportar que agafi favoritismes pel fet de compartir la manera de pensar (igual que es podria donar el cas contrari) i això a vegades pot distorsionar els resultats de l'alumne. Penso que les tutories són positivies en la mesura en què serveixin per intercanviar opinions sobre allò que es treballa a classe.
Això és tot :) Gràcies Mireia!