8a entrada: recursos per a l'aprenentatge de llengües

Els recursos per a l'aprenentatge de llengües estan en constant evolució, com tot. Però suposo que n'hi ha de uns eficaços i interessants que d'altres. I suposo que en funció dels recursos que el professor esculli fer servir, s'arribarà més ràpidament o més fàcilment als objectius. És com qui vol fer un pastís i en lloc de batre la nata amb una batedora elèctrica, escull de batre-la amb una batadora manual. Potser s'acabarà fent el pastís igualement, però més lentament.

Recordo perfectament que a primària, fèiem servir molts recursos àudio i vídeo. Els vídeos eren fets expressament pels autors del llibre d'exercicis i això implicava que les situacions fossin provocades i no sonessin del tot naturals. Recordo, fins i tot, que algun cop reiem de com actuaven els actors d'aquells vídeos. Del que sí que guardo bon record és de la música. Tant en anglès, com en francès. En anglès, sobretot a primària, les cançons no eren comercials, sinó fetes expressament pel llibre amb el qual treballàvem i aquestes no m'acabaven d'agradar. Però més endavant, quan ja en sabíem més, a l'ESO, fèiem cançons que estaven de moda i era una manera molt bona d'aprendre. Amb el francès, un dels recursos que millor m'ha anat per aprendre'l són les cançons d'artistes com Moustaki, Edith Piaf, Zaz o d'altres. 

Pel que fa les escenificacions, sí que és cert que en fèiem, i a més, eren divertides, ja que no només ens apreníem el paper, sinó que ho gravàvem en audio i ens buscàvem les disfresses per fer-ho. A tothom li feia molta vergonya fer-ho, però considero que això servia per trencar una mica el gel. De totes maneres, era un diàleg que no era espontani i que, per tant, havíem de memoritzar. En un viatge a Anglaterra que vam fer tota la classe, feiem activitats dinàmiques per aprendre anglès. En una d'elles ens vam haver de posar per grups i inventar-nos una escena i un diàleg. Uns feien l'escena en un bus, on el conductor es queixava del comportament dels usuaris, els altres representaven un show televisiu, etc. En tinc bon record, perquè també tenia importància la creativitat, es donava llibertat als alumnes i ho vam passar bé. Els jocs de rol eren força típics a classe. Era una activitat que solíem fer força sovint, però que, segons com, no resultava efectiva. Quan feiem aquest tipus d'activitats, era complicat parlar amb els nostres companys en anglès i sovint ens passàvem al català. Això feia que l'objectiu de practicar l'anglès fracassés. 

La lectura en veu alta semblava indispensable per a la majoria de classes de llengua, tant materna com estrangera. Considero que és una manera força bona de fer que l'alumne s'esforci almenys a intentar pronunciar i a llegir coherentment un text o activitat en la llengua estrangera. Les tasques d'ordenar paràgrafs sobretot me les he trobat en classes de nivells més alts, per treballar la comprensió i adequació del text. Això ajuda a voler trobar, mitjançant la llengua, un sentit unitari al text i vulguis o no, fas l'esforç de procurar ordenar les idees amb un mínim de sentit. 

Els que menys he tocat potser són els recursos d'expressió escrita. Jo mai he fet cap taller d'escriptura i en poques classes se'ns ha demanat que revisessim textos en parelles o que fessim escriptura cooperativa. Això ja ha estat més a la universitat, on s'ha posat molta èmfasi en el treball per parelles o grups. Els treballs de grup els trobo profitosos, sempre que et toquin companys de grup que tinguin una manera de treballar semblant a la teva. Una de les coses que se'ns feia fer molt a classe de català o castellà, sobretot en els cursos de nivell més alt (ESO i batxillerat) era fer resums, per valorar la capacitat de síntesi. I també recordo que, per exemple, quan vaig anar a Anglaterra amb l'escola, se'ns va demanar fer un diari parlant de què feiem durant el dia. Això ens va permetre que, tot i practicar l'speaking en territori anglès, no deixessim d'escriure, per la qual cosa vam practicar tant l'oral com l'escrit. Considero que fer un diari és força útil perquè és trobo més fàcil escriure sobre el que fas o has fet, que no pas sobre un tema de lliure elecció.