3a entrada: teories lingüístiques

Sempre he sentit a dir, que la manera d'aprendre millor una llengua és viatjar al país on es parla. Però, i si no tens la possibilitat de fer-ho? És evident que per arribar a aprendre una llengua, cal un bon mètode d'aprenentatge, però quin és el millor? 

Recordo que, en el cas de l'anglès, sobretot als primers cursos de primària, era un aprenentatge més aviat dinàmic, un acostament a la llengua de forma divertida, engrescadora. Tot i això, tot el que apreníem, sovint no era processat, perquè es tractava de converses o frases que memoritzàvem i que amb prou feines sabíem què volien dir. 

Després de certa maduresa personal i lingüística, vam passar a l'estructuralisme, però en certs moments seguíem els passos de la gramàtica tradicional. Suposo que no es pot evitar haver de memoritzar en algun moment de l'aprenentatge d'una llengua...verbs: be-was/were- been, sing-sang-sung, etc; o bé vocabulari del cos, de la casa, de l'escola, etc. Tanmateix, la majoria de llibres es basaven en l'estructuralisme, on es donava èmfasi a la construcció d'oracions, omplir buits, etc.


En el cas del català i el castellà, el tipus de llibre de text que utilitzavem era molt semblant. Sempre hi havia un apartat de literatura, un d'ortografia, un de comprensió i un dictat, fins i tot. De totes maneres, com que suposo que els professors donaven per suposat que aquelles dues llengües les utiltizavam diàriament per comunicar-nos, no reforçàvem la part oral. M'atreviria a dir que en el cas de la llengua materna, a més d'haver aplicat un enfocament estructuralista, els professors també aplicaven el mètode de la gramàtica generativa, ja que sovint es donava importància al procés cognitiu, és a dir, a com compreníem les preguntes quan feiem comprensió lectora, a fixar-nos en les estructures dels textos, etc.

Si us he de ser sincera, com més he après és viatjant. D'aquesta manera poses en pràctica els coneixements que has anat adquirint al llarg de la teva vida i t'apropes a la cultura d'una manera natural, perquè en aquell moment en formes part. Això fa que entenguis moltes coses, que contextualitzis la llengua i la relacionis amb una gent i uns costums. I això no té preu. Suposo que la única finalitat per la qual estic estudiant llengües és per poder conèixer gent que pensa diferent, que tenen una manera de veure la vida molt variada i interessant i per compartir experiències. 

El meu primer viatge va ser a Anglaterra, l'any 2006, gràcies a un concurs que vam guanyar amb el meu insitut, gràcies a una professora molt bona que es deia Mar. Com a premi vam rebre tota la classe un viatge, gairebé tot pagat, a Huddersfield durant 10 dies. Després a quart d'ESO, gràcies a la motivació que em va transmetre aquesta mateixa professora, em vaig animar a presentar-me a un concurs d'oratòria a nivell de Catalunya, i no sé gaire com, vaig guanyar en la modalitat d'ESO: http://ense.gencat.es/cirel/orator/oratoria/07/index.htm. El premi va ser un viatge a Irlanda (Wicklow- Dublín) tot pagat, durant 15 dies. Aquell viatge em va obrir les portes, tant personalment, com lingüísticament. Més tard, a Batxillerat, van proposar un intercanvi amb Suècia a la gent que tenia millors notes. M'hi vaig presentar, i m'ho van concedir. Així que a primer de Batxillerat, emprenia una aventura a un país força gèlid, però molt interessant.

Viatjar ha estat la major font d'inspiració per aprendre la llengua i per desfer prejudicis que crees sobre la gent d'un país determinat. Com deia Einstein: "¡Triste época la nuestra! Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio". Mica en mica t'adones que parlant llengües, pots accedir a llocs, gent i moments que et queden per sempre gravats a la memòria.