5a entrada: metodologies d'ensenyament

Què busca un nen petit en un llibre? Si feu memòria, us adonareu, que quan ereu ben petits, el que volíeu era veure colors, dibuixos, imatges i potser evitaveu trobar gaire lletra. La metodologia de la gramàtica-traducció és un antagonisme. Es basa en traduccions de textos i frases, amb manuals on no hi ha imatges. Avorrit, no? Per sort, jo gairebé no l'he patit. Aquest "gairebé" inclou les classes de llatí de Batxillerat. El llatí ha estat una llengua que mai m'ha acabat de convèncer, potser precisament perquè el mètode mitjançant el qual se m'ensenyava no m'agradava. Però pensant-hi una mica, potser seria difícil aplicar un enfocament comunicatiu o oral-situacional, tenint en compte que el llatí és una llengua morta, oi?

Jo considero que quan era més petita, els primers anys d'aprendre anglès a l'escola primària l'enfocament que utilitzàvem era el mètode directe, ja que a les classes ens basàvem molt en la conversa i la fèiem interactuant, veient vídeos o escoltant-ho. Això feia que nosaltres veiessim que aquella llengua servia, que era útil. De totes maneres, més endavant, ja a l'institut i quan ja teníem cert nivell vam passar a l'enfocament oral i situacional. Recordo que molt sovint començàvem les classes escoltant un listening, però després treballàvem el lèxic que es podia extreure d'aquella conversa, i gramàtica i exercicis d'omplir buits.

L'enfocament comunicatiu mai l'he viscut de primera mà. Potser he viscut alguna cosa que s'hi assembla amb el francès, amb la professora particular. En aquelles classes erem dues alumnes i ella ens incitava a interactuar molt i no ens basàvem tant en la gramàtica, tot i no deixar de fer-ne. No donava tanta importància als errors, sinó al fet que ens atrevissim a parlar i a utilitzar la llengua per qualsevol cosa (Est-ce que tu peux me prêter ton stylo? j'ai oublié le mien chez moi...). Així doncs, teníem certa llibertat a l'hora de parlar, podíem preguntar el que ens interessés, sempre que ho fessim en francès.

"De acuerdo que la gramática es esencial,
pero sólo si tiene como objeto la
escritura: privada de su objetivo,
 se convierte en un código estéril."
Amélie Nothomb

Altres enfocaments com ara el Silent Way o la Sugestopedia mai els he arribat a tenir. Suposo que hi fa el fet de ser mètodes poc estesos i coneguts, però no per això menys interessants. La veritat és que crec que el bon professor és aquell que és capaç de basar les classes en el mètode directe i l'enfocament oral i situacional, amb força càrrega comunicativa i amb algunes pinzellades de Silent Way. La idea de la Sugestopedia la trobo interessant, però crec que és més reservada a un públic especial o que busquin aprendre la llengua només oralment. I per acabar, dir que la gramàtica-traducció és el mètode que em sembla menys eficaç, pel fet que no et contextualitza la llengua i te la fa avorrir.