1a entrada: Jo i les meves llengües

Creativity is allowing yourself to make mistakes. 
Art is knowing which ones to keep.
Scott Adams

Les macedònies són unes postres plenes de diferents tipus de fruites; diferents colors, diferents sabors. Sembla que això també passa quan t’aventures a aprendre noves llengües. Cada llengua és una fruita de la macedònia, un color, un gust. El fet d’anar-la aprenent, et permet accedir a nous punts de vista, a maneres diferents d’entendre la vida i d’entendre una mateixa realitat que tots, al cap i a la fi, compartim. I un dia t’adones que, com més llengües introdueixes a la teva macedònia, més acolorida i gustosa és la vida. Suposo que és això el que m’ha dut al que sóc ara: estudiant de Llengües aplicades.

Aquest és un bloc que ens han demanat fer a l’assignatura de Ensenyament de llengües. Sempre m’ha agradat molt ensenyar, ja que trobo que al mateix temps que tu estàs oferint coneixement, els alumnes amb qui tractes també te’n proporcionen, és a dir, aprens al mateix temps que tu ensenyes. Considero que l’intercanvi entre alumne i professor és molt enriquidor i et permet créixer personalment. I que per dedicar-te a l’ensenyament cal tenir-ne passió, com qualsevol altra professió. És per això que no vaig dubtar ni un moment a l’hora d’escollir aquesta assignatura.

Per explicar una mica la meva macedònia lingüística, cal dir que jo visc en un poble de l’interior de Catalunya, més aviat petit. Això, i el fet que els meus pares són tots dos catalans, explica que la meva llengua materna sigui, sense cap mena de dubte, el català -el suc de taronja que lliga totes les fruites. Tot i això, he conviscut amb el castellà -la poma- des de ben petita. Els meus pares sempre han estat molt enfeinats i això va fer que contractessin una cangur, que resultà ser castellanoparlant, durant dos anys. Indirectament això ja va fer que des de petita, les meves dues llengües fossin el català i el castellà. Així doncs, aquestes llengües les vaig aprendre informalment, però va ser a l’escola on vaig començar a aprendre-les formalment. De totes maneres, la meva llengua vehicular era i és el català, tot i fer classes de llengua castellana en castellà i tenir una cangur castellanoparlant. Podríem dir, doncs, que sóc bilingüe.

Als sis anys, vaig començar a estudiar formalment una nova llengua: l’anglès -el kiwi de la meva macedònia. Era obligatori a l’escola i això va fer que al començament no m'acabés d'agradar. Mica en mica, però, vaig començar a agafar gust per aquesta llengua. Més endavant, a quart de primària vaig entrar en contacte, per primer cop, amb el francès (no tornaria a fer-ho fins a segon d'ESO). Era una llengua que sempre m’havia agradat i que tenia ganes d’aprendre. I això em va fer entrar la gana. Volia que el francès fos la maduixa de la meva macedònia. En plena adolescència, devia tenir 13 anys, vaig conèixer una senyora del poble que havia estat vivint força a França i que es va oferir a fer-me classes de francès. No sé ben bé fins a quin punt allò eren “classes” pròpiament dites. Era una manera curiosa d’aprendre una llengua. Si bé és cert que fèiem algunes lliçons de gramàtica, com vaig aprendre va ser escoltant música, llegint llibres i parlant. Tot plegat de forma força informal, però del tot divertida i efectiva, considero. Després d’un any d’haver fet algunes classes amb ella, ho vaig haver de deixar a causa de no tenir temps, ja que estava estudiant música, però vaig seguir estudiant pel meu compte (llegint, escoltant la televisió en francès, intentant parlar-lo...) fins que vaig arribar a la universitat, on vaig aprendre a escriure correctament, seguint l’ortografia i les normes de la llengua. D’alguna manera la universitat va ajudar-me a assentar tot el que havia anat aprenent informalment.

Where words fail, music speaks
Hans Christian Andersen

M’hauria agradat poder estudiar llengües fora de l’escola, poder començar-ne una altra o perfeccionar l’anglès o el francès, però jo vaig escollir fer música en lloc d’estudiar llengües, fet que em robava moltes hores a la setmana. Suposo que si hagués pogut fer llengües fora de l’escola ara tindria més nivell. De llengua catalana i castellana tinc nivell nadiu, de català l’any passat em vaig treure el nivell D. I d’anglès i francès no tinc cap títol oficial, però representa que de la primera tinc un nivell “advanced” i de la segona, també. Pel que fa a l'albafet amb el qual he estat escolaritzada, sempre ha estat l'alfabet llatí, sota el qual s'engloben les llengües que conec.

M’agradaria anar perfeccionant les llengües que tinc i seguir introduint fruites a la macedònia lingüística, una d'elles l'alemany, llengua que he començat a aprendre molt recentment. I, a més a més, m’agradaria molt aprendre àrab o xinès. La primera m’agradaria aprendre-la perquè és una llengua amb la qual convivim molt a Catalunya i que considero que em permetria ser més propera o entendre millor la gent que la parla i que conviu diàriament amb nosaltres. I el xinès, perquè penso que la història que té aquesta cultura, ha de ser fascinant.